Ullà, un poble amb molta història
Al voltant del Montgrí la presència humana es documenta des del paleolític inferior (300.000 aC) fins a l’actualitat.
Un riu cabalós, una plana inundada de llacunes i aiguamolls, la proximitat amb el mar i la presència d’un massís amb bones condicions d’aixopluc, van constituir un paisatge òptim per a les comunitats prehistòriques del paleolític inferior, anteriors a la domesticació de l’agricultura.
Aprofitaven l’aliment i els recursos naturals que aquest entorn ric i divers els oferia, i es refugiaven en els abrics i les coves situats a la façana assolellada del Montgrí. En aquestes muntanyes hi ha jaciments importants com el cau del Duc d’Ullà, el cau del Duc de Torroella i el Mas Blanc, on s’hi han trobat eines prehistòriques i restes d’animals caçats per l’Homo heidelbergensis, avantpassat de l’Homo neanderthalensis, que hi feia estades temporals.
Posteriorment, en època del neolític final-calcolític (2500-1800 aC) i també durant el bronze final (1200-700 aC), alguns caus del Montgrí es van aprofitar com a llocs d’enterrament. Al cau del Duc d’Ullà, al cau d’en Calvet, al cau de l’Olivar d’en Margall, al cau de les Dents, al cau dels Ossos i al cau del Tossal Gros s’hi han documentat restes esquelètiques d’aquestes èpoques juntament amb eines de pedra, ceràmica, os, mol·luscs i objectes de guarniment com denes de collaret, penjolls, botons, etc.
Les eines més antigues
Amb rierencs collits a les lleres del riu les comunitats del paleolític van fabricar eines tallants amb forma apuntada. Tot i que eren eines rudimentàries servien per fer forats, tallar llenya o aixafar ossos. La seva forma característica ha fet que en aquesta zona els arqueòlegs les anomenin Pics del Montgrí.
Ullà, un pueblo con mucha historia
Alrededor del Montgrí la presencia humana se documenta desde el Paleolítico Inferior (300 000 a. C.) hasta la actualidad.
Un río caudaloso, una llanura inundada de lagunas y humedales, la proximidad con el mar y la presencia de un macizo con buenas condiciones de cobijo constituyeron un paisaje óptimo para las comunidades prehistóricas del Paleolítico Inferior, anteriores a la domesticación de la agricultura.
Aprovechaban el alimento y los recursos naturales que este entorno rico y diverso les ofrecía, y se refugiaban en las grutas y cuevas situadas en la falda soleada del Montgrí. En estas montañas hay yacimientos importantes como las cuevas del cau del Duc d’Ullà, el cau del Duc de Torroella y en el Mas Blanc, donde se han encontrado herramientas prehistóricas y restos de animales cazados por el Homo heidelbergensis, antepasado del Homo neanderthalensis, que se alojaba allí en estancias temporales.
Posteriormente, en la era del Neolítico Final-Calcolítico (2500-1800 a. C.) y también durante el Bronce Final (1200-700 a. C.), algunas cuevas del Montgrí se aprovecharon como lugares de enterramiento. En el cau del Duc d’Ullà, en el cau d’en Calvet, en el cau de l’Olivar d’en Margall, en el cau dels Ossos y en el cau del Tossal Gros se han documentado restos esqueléticos de estas épocas junto con herramientas de piedra, cerámica, huesos, moluscos y objetos de adorno como cuentas de collares, colgantes, botones, etc.
Las herramientas más antiguas
Con guijarros recogidos en los cauces del río, las comunidades del Paleolítico fabricaban herramientas cortantes con formas apuntadas. Aunque eran herramientas rudimentarias servían para perforar, cortar leña o quebrantar huesos. Su forma característica ha hecho que, en esta zona, los arqueólogos las denominen Picos del Montgrí.
Ullà, a town with a lot of history
Around the Montgrí the human presence is documented from the Lower Paleolithic (300,000 BC) to the present day.
A mighty river, a plain full of lagoons and wetlands, the proximity to the sea and the presence of a massif with good shelter conditions, constituted an ideal landscape for the prehistoric communities of the Lower Palaeolithic, before the domestication of agriculture.
They took advantage of the food and natural resources that this rich and diverse environment offered them, and took refuge in the shelters and caves located on the sunlit side of the Montgrí. In these mountains there are important sites such as the Cau del Duc d’Ullà, the Cau del Duc de Torroella and the Mas Blanc, where prehistoric tools have been found, with remains of animals hunted by Homo heidelbergensis, ancestor of Homo neanderthalensis, who made temporary stays there.
Later, during the Late Neolithic-Chalcolithic period (2500-1800 BC) and also during the Late Bronze Age (1200-700 BC), some Montgrí caves were used as burial sites. Bone remains have been documented in the caves of Cau del Duc d’Ullà, Cau d’en Calvet, Cau de l’Olivar d’en Margall, Cau de les Dents, Cau dels Ossos and Cau del Tossal Gros. along with stone tools, ceramics, bone, molluscs and ornaments such as necklaces, pendants, buttons etc.
The oldest tools
With riparian pebbles gathered from the riverbeds, Paleolithic communities made sharp-edged cutting tools. Although they were rudimentary tools, they were used to make holes, cut firewood or crush bones. Their characteristic shape has led archaeologists to call them Pics del Montgrí in this area.
Ullà, un village avec beaucoup d’histoire
Aux alentours du Montgrí, la présence humaine est documentée depuis le Paléolithique inférieur (300 000 av J-C) jusqu’à l’heure actuelle.
Une rivière à fort débit, une plaine inondée de lagunes et de marécages, la proximité de la mer et la présence d’un massif avec de bonnes conditions d’abri ont constitué un paysage optimal pour les communautés préhistoriques du Paléolithique inférieur, avant la domestication de l’agriculture.
Elles profitaient des aliments et des ressources naturelles que cet environnement riche et diversifié leur offrait, et elles se réfugiaient dans les abris et les grottes situées sur le versant ensoleillé du Montgrí. Dans ces montagnes, il y a des sites archéologiques importants comme ceux du Cau del Duc d’Ullà, du Cau del Duc de Torroella et du Mas Blanc, où des outils préhistoriques et des restes d’animaux chassés par l’Homo heidelbergensis, ancêtre de l’Homo neanderthalensis, qui y faisait des séjours temporaires, ont été découverts.
Plus tard, pendant la période du Néolithique final-Chalcolithique (2500 à 1800 av. J-C) et aussi pendant l’âge du Bronze final (1200 à 700 av. J-C), certaines grottes du Montgrí ont été utilisées comme des sites de sépulture. Aux Cau del Duc d’Ullà, Cau d’en Calvet, Cau de l’Olivar d’en Margall, Cau de les Dents, Cau dels Ossos et Cau del Tossal Gros, des restes squelettiques de ces périodes avec des outils en pierre, de la céramique, des os, des mollusques et des objets ornementaux tels que des colliers, des pendentifs, des boutons, etc., ont été documentés.
Les outils les plus anciens
Avec des galets récoltés dans les lits des rivières, les communautés du Paléolithique fabriquèrent des outils coupants pointus. Même s’il s’agissait d’outils rudimentaires, ils servaient pour faire des trous, couper du bois ou écraser des os. Leur forme caractéristique a fait qu’à cet endroit les archéologues les appellent les Pics du Montgrí.