Al cau del Duc d’Ullà hi han aparegut importants vestigis de poblament prehistòric classificables dins el paleolític inferior i mitjà. L’any 834 Ullà és documentat amb el nom de: OLIANUS.
L’any 1835 s’extingí la col·legiata d’Ullà, en l’època de les desamortitzacions.
El terme municipal d’Ullà s’estén des dels vessants meridionals del Massís del Montgrí, als peus de la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter.
El municipi limita pel nord amb Bellcaire d’Empordà, per la banda de l’est limita amb Torroella de Montgrí, pel sud limita amb el municipi de Gualta i per la banda de l’oest amb la Tallada d’Empordà.
El poble apareix documentat al s. IX com una possessió dels bisbes de Girona des del segle IX. El document més antic, del 834, és un precepte de Lluís el Peietós que reconeix al bisbe Guimer, entre altres dominis, el pagus d’Empúries (comtat d’Empúries) i villam nuncupatam Olianus cum suis terminis (La vila ocupada per terres d’oliveres).
Posteriorment, l’any 879 en altres documents apareix referenciat com “Oliano” i dos anys més tard com a “Uliano”, fins que va arribar al nom d’Ullà.
La població ullanenca era relativament elevada al s. XII. Al llarg d’aquest segle i fins a finals del s. XIX es va anar incrementant, però a partir d’aleshores va disminuir i es va mantenir estacionària fins als anys seixanta, que es va produir un nou augment. Si bé es va mantenir per sota de 800 habitants durant la darrera dècada del segle XX, entrat el segle XXI va tornar a créixer fins al dia d’avui en el que el municipi consta de 1072 habitants.