L’església de Santa Maria d’Ullà va ser construïda cap al tombant dels segles XVIII i XIX. A la portada hi ha inscrita la data de 1792, però la consagració del temple no es va produir fins a l’any 1804, quan s’hi va traslladar la comunitat agustiniana d’una antiga canònica que estava situada al sud del poble, prop del riu Ter i que havia estat fundada l’any 1121. El nou temple va substituir la vella església parroquial dedicada a sant Andreu, situada a pocs metres, que va restar sense culte.
És un edifici de proporcions notables, amb planta de creu llatina i capelles laterals entre els contraforts. La nau principal està coberta amb volta de llunetes i té una cúpula sobre el creuer. Al cambril situat al presbiteri hi ha la imatge romànica de la Verge de la Fossa (segle XII) que es va traslladar des de l’antic priorat. La façana principal té el coronament ondulat típic del barroc. La portada és d’arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres amb capitells de tradició jònica, que suporten un entaulament centrat per una fornícula actualment buida, la qual té a banda i banda sengles pinacles coronats amb esferes. A un costat de la façana hi ha la torre del campanar, que va restar inacabat.
Al cambril de l’església es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de la Fossa.