La sagrera d’Ullà
Amb la feudalització, a inicis del segle XI, la violència i els abusos per part dels senyors feudals sobre la pagesia eren habituals. Per tal de posar-hi fre, l’església va promoure el moviment de Pau i Treva de Déu, amb el qual es van establir un seguit de normes molt estrictes.
Una de les mesures fou la reinstauració de la sagrera, espai al voltant de l’església i cementiri al qual se li atorgava un caràcter sagrat i estava prohibit cometre-hi cap acte violent. En la majoria de llocs l’àrea sagrada s’establia en 30 passes al voltant del temple (1 passa = 1 metre), que es podia delimitar amb creus de fusta, amb un petit mur o amb un fossat.
Amb el temps, senyors i pagesos dels entorns de les parròquies es van anar agrupant al voltant del temple, atrets per la protecció que aquest els oferia, instal·lant-hi alguna casa, corrals, sitjars o cellers per tal de salvaguardar les collites. Aquesta doble funció va fer que aquests espais també s’anomenessin celleres. En alguns casos es van acabar fortificant amb muralles i, fins i tot, es van haver d’ampliar per encabir-hi nous habitants.
Aquest procés, conegut com a ensagrerament, ha significat l’origen de l’hàbitat concentrat i de la trama urbana de molts pobles de la Catalunya Vella, com a Ullà.
La sagrera avui
El traçat dels carrers de la Muntanya i de l’Església, situats a uns trenta metres de Sant Andreu, ens recorden els límits originals d’aquest espai sagrat, i el carrer del Portal ens indica una de les entrades al nucli original del poble.
Excavacions arqueològiques realitzades l’any 2019 davant la porta de l’església de Sant Andreu han documentat tot un seguit de tombes que es poden datar entre els segles X i XVIII. Aquestes testimonien l’ús d’una part de la sagrera com a cementiri.
La sagrera de Ullà
Con la feudalización, a inicios del siglo xi, la violencia y los abusos por parte de los señores feudales sobre el campesinado eran frecuentes. Con el fin de contenerlo, la iglesia promovió el movimiento de Paz y Tregua de Dios, que establecía una serie de normas muy estrictas.
Una de las medidas fue la reinstauración de la sagrera, un espacio alrededor de la iglesia y cementerio al que se le otorgaba un carácter sagrado y donde estaba prohibido cometer ningún acto violento. En la mayoría de lugares, el área sagrada se establecía en 30 pasos alrededor del templo (1 paso = 1 metro), que se podía delimitar con cruces de madera, con un pequeño muro o con un foso.
Con el tiempo, señores y campesinos de los alrededores de las parroquias se fueron agrupando en torno al templo, atraídos por la protección que este les ofrecía, instalando alguna casa, corrales, silerías o bodegas para guardar las cosechas. Esta doble función hizo que estos espacios también se llamaran celleres (bodegas). En algunos casos se fortificaron con murallas e, incluso, se tuvieron que ampliar para alojar a nuevos habitantes.
Este proceso, conocido como ensagrerament, ha sido el origen del hábitat concentrado y de la trama urbana de muchos pueblos de la Cataluña Vieja, como Ullà.
La sagrera hoy
El trazado de las calles de la Muntanya y de la Esglèsia, situadas a unos treinta metros de Sant Andreu, nos evocan los límites originales de este espacio sagrado, y la calle del Portal nos indica una de las entradas al núcleo original del pueblo.
Excavaciones arqueológicas realizadas en el año 2019 ante la puerta de la iglesia de Sant Andreu han documentado una serie de tumbas que se pueden datar entre los siglos x y xvii. Estas tumbas testimonian el uso de una parte de la sagrera como cementerio.
The sagrera of Ullà
With feudalisation, in the early 11th century, violence and abuse by feudal lords of the peasantry were common. In order to stop such abuse, the church initiated the movement Peace and Truce of God, with which a series of very strict rules were established.
One of the measures proposed was the reinstatement of the sagrera, a space around the church and cemetery that was granted a sacred character, where it was forbidden to commit any kind of violent act. In most places the sanctuary was established as 30 steps around the temple (1 step = 1 meter), which could be marked out with wooden crosses, a small wall or a moat.
Over time, lords and peasants from around the parishes gathered around the temple, attracted by the protection it offered them, building some houses, corrals, silos or cellars to store crops safely. This dual function led to these spaces also being called cellars. In some cases, they had to fortify them with walls and even expanded them further to be able to accommodate new inhabitants.
This process, known as ensagrerament, meant the origin of the concentrated dwelling space and urban fabric of many towns in Old Catalonia, such as Ullà.
The sagrera today
The layout of the streets of the Mountain and the Church, located about thirty meters from Sant Andreu, reminds us of the original limits of this sacred space, and the Portal street indicates one of the entrances to the original village centre.
Archaeological excavations carried out in 2019 in front of the door of Sant Andreu Church have documented a series of tombs that can be dated to between the 10th and 18th centuries. These testify to the use of a part of the sagrera as a cemetery.
La sagrera d’Ullà
Avec le féodalisme, au début du XIe siècle, la violence et les abus des seigneurs féodaux sur les paysans étaient monnaie courante. Afin de contenir cela, l’Église promut le mouvement de Paix et Trêve de Dieu, avec lequel une série de règles très strictes furent établies.
L’une des mesures fut le rétablissement de la sagrera, un espace sacré entourant l’église et le cimetière, où il était interdit de commettre tout acte de violence. Dans la plupart des endroits, la zone sacrée consistait en 30 pas autour du temple (1 pas = 1 mètre), et pouvait être délimitée par des croix en bois, un petit mur ou un fossé.
Au fil du temps, seigneurs et paysans des paroisses se rassemblèrent autour du temple, attirés par la protection qu’il leur offrait, en construisant quelques maisons, des basse-cours, des silos ou des caves pour sauvegarder les récoltes. C’est dû à cette double fonction que ces espaces ont aussi été appelés celleres. Dans certains cas, ils furent fortifiés avec des remparts et même agrandis pour accueillir de nouveaux habitants.
Ce processus, connu sous le nom d’ensagrerament, est à l’origine de l’habitat concentré et du tissu urbain de nombreux village de la Vieille Catalogne, comme Ullà.
La sagrera de nos jours
Le tracé des rues Carrer de la Muntanya et Carrer de l’Església, situées à une trentaine de mètres de Sant Andreu, nous rappelle les limites originelles de cet espace sacré, et la rue Carrer del Portal (Rue du Portail) nous indique l’une des entrées au centre originel du village.
Des fouilles archéologiques réalisées en 2019 devant la porte de l’église de Sant Andreu ont documenté une série de tombes qui peuvent être datées du Xe au XVIIIe siècle. Celles-ci témoignent de l’utilisation d’une partie de la sagrera comme cimetière.