La Fossa, un monestir a la llera del Ter
A Ullà hi havia dues esglésies, Sant Andreu al centre del poble i Santa Maria a la llera del Ter.
Allí el clergue Pere Vidal hi va fundar una canònica de l’orde dels Agustins que es va consagrar l’any 1121 sota els auspicis del bisbe de Girona, l’arquebisbe de Tarragona (sant Oleguer), el comte d’Empúries i el senyor de Torroella.
Tot i ser un monestir pròsper, protegit pels grans estaments polítics i religiosos de l’època, la seva situació propera al mar i al Ter no li va ser favorable.
L’estiu de l’any 1178 el monestir va ser saquejat per pirates de Mallorca. En aquest atac alguns monjos foren morts a cops d’espasa i d’altres van ser fets presoners i portats a l’illa com a esclaus.
De l’altra banda, les constants riuades van anar colgant el monestir, fins al punt que l’any 1182 el bisbe de Girona i l’arquebisbe de Tarragona van haver de consagrar un nou edifici. Aquest es va construir sobre les ruïnes del primer monestir, que pel fet d’estar colgat es va anomenar la Fossa.
Les successives riuades, sobretot a partir del segle XIV amb l’anul·lació del braç nord del Ter, i els conflictes continuats entre el bisbat i el comtat d’Empúries van anar empobrint la canònica. L’any 1592 es va secularitzar i es va convertir en col·legiata de canonges regulars, i a inicis del segle XIX es va abandonar.
Del monestir en perviu el record del lloc, la talla romànica de la Mare de Déu de la Fossa, tres capitells romànics del claustre i les làpides sepulcrals de Ponç Guillem, senyor de Torroella, i de la família Senesterra de Santaeugènia (palau Solterra de Torroella).
Una dramatització polèmica
L’any 1325 tres clergues de la canònica, Bernat Huguet, Berenguer Huguet i Marc des Puig, per Setmana Santa van representar el drama litúrgic de la visita de les tres Maries al sant Sepulcre, De Tribus Mariis. Els tres religiosos es van caracteritzar de les tres dones i devien oferir una versió teatral poc decorosa o pujada de to. La batllessa d’Ullà, Isabel Sebèlia, molt ofesa, va escriure una carta per denunciar els fets al bisbe de Girona. Aquest, enfurismat, manà detenir-los i els imposà una garantia molt elevada, de mil sous a cadascun.
La Fossa, un monasterio en el lecho del Ter
En Ullà había dos iglesias, la de Sant Andreu en el centro del pueblo y la de Santa María en el lecho del Ter.
Allí el clérigo Pere Vidal fundó una canónica de la orden de los Agustinos, que se consagró en el año 1121 bajo el auspicio del obispo de Girona, del arzobispo de Tarragona (san Oleguer), el conde de Empúries y el señor de Torroella.
A pesar de ser un monasterio próspero, protegido por los grandes estamentos políticos y religiosos de la época, su situación cercana al mar y al río Ter no le fue favorable.
El verano del 1178 el monasterio fue saqueado por piratas de Mallorca. En este ataque mataron a algunos monjes con las espadas; y a otros los hicieron prisioneros y los llevaron a la isla como esclavos.
Por otro lado, las constantes riadas fueron cubriendo el monasterio, hasta el punto de que en el año 1182 el obispo de Girona y el arzobispo de Tarragona tuvieron que consagrar un nuevo edificio. Se construyó sobre las ruinas del primer monasterio, que por estar enterrado se llamó La Fossa.
Las sucesivas riadas, sobre todo a partir del siglo xiv con la anulación del brazo norte del Ter, y los conflictos continuos entre el obispado y el condado de Empúries fueron empobreciendo la canónica. En el año 1592 se secularizó y se convirtió en colegiata de canónigos regulares, y a inicios del siglo xix fue abandonada.
Del monasterio pervive el recuerdo del lugar, la talla románica de la Virgen de la Fossa, tres capiteles románicos del claustro y las lápidas sepulcrales de Ponç Guillem, señor de Torroella, y de la familia Senesterra de Santaeugènia (palacio Solterra de Torroella).
Una dramatización polémica
En 1325 tres clérigos de la canónica, Bernat Huguet, Berenguer Huguet y Marc Puig, representaron en Semana Santa el drama litúrgico de la visita de las tres Marías al Santo Sepulcro, De Tribus Mariis. Los tres religiosos se caracterizaron de las tres mujeres y debían de ofrecer una versión teatral poco decorosa o un tanto subida de tono. La alcaldesa de Ullà, Isabel Sebèlia, muy ofendida, escribió una carta para denunciar los hechos al obispo de Girona. Este, enfurecido, mandó detenerlos y les impuso una fianza muy elevada, de mil sueldos a cada uno.
La Fossa a monastery on the Ter river
In Ullà there were two churches, Sant Andreu in the centre of the village and Santa Maria, in the riverbed of the Ter.
There, the clergyman Pere Vidal founded a canonry of the order of the Augustinians which was consecrated in 1121 under the auspices of the bishop of Girona, the archbishop of Tarragona (Sant Oleguer), the count of Empúries and the lord of Torroella.
Although a prosperous monastery, protected by the great political and religious classes of the time, the location near the sea and on the Ter has not been favourable to it.
In the summer of 1178, the monastery was sacked by pirates from Mallorca. In this attack, some monks were killed by the sword and others were taken prisoner and taken to the island as slaves.
Furthermore, floods were a constant threat to the monastery, to the point that in 1182 the bishop of Girona and the archbishop of Tarragona had to consecrate a new building. This was built on the ruins of the first monastery, which due to being buried was called the Pit.
The successive floods, especially from the 14th century with the elimination of the northern arm of the Ter, and the continuing conflicts between the bishopric and the county of Empúries were impoverishing the canonry. In 1592 it was secularised and became a collegiate church of regular canons, but it was abandoned at the beginning of the 19th century.
From the monastery survives the memory of the place, the Romanesque carving of the Virgin of the pit, three Romanesque capitals of the cloister and the tombstones of Ponç Guillem, Lord of Torroella, and of the Senesterra de Santaeugènia family (Solterra Palace in Torroella).
A controversial dramatisation
In 1325, three clergy of the canonry, Bernat Huguet, Berenguer Huguet and Marc des Puig, for Easter performed the liturgical drama of the visit of the three Marys to the Holy Sepulchre, De Tribus Mariis. The three religious were characterised by the three women and they must have performed a theatrical version that was undignified or unsuitable for minors. The mayoress of Ullà, Isabel Sebèlia, highly offended, wrote a letter to denounce the events to the bishop of Girona. He was outraged and ordered them to be stopped, and imposed a very high bail on them, of a thousand sous each.
La Fossa, un monastère sur la rive du Ter
À Ullà, il y avait deux églises, Sant Andreu au centre du village et Santa Maria sur la rive du Ter.
C’est ici que le prêtre Pere Vidal fonda le canonicat de l’ordre des Augustins qui fut consacré en 1121 sous les auspices de l’évêque de Gérone, de l’archevêque de Tarragone (Sant Oleguer), du comte d’Empúries et du seigneur de Torroella.
Même si c’était un monastère prospère, protégé par les grandes classes politiques et religieuses de l’époque, son emplacement à proximité de la mer et du Ter n’était pas favorable.
L’été de 1178, le monastère fut saccagé par des pirates de Majorque. Dans cette attaque, certains moines furent tués à coup d’épée et d’autres furent faits prisonniers et emmenés sur l’île comme esclaves.
D’autre part, les crues constantes ensevelissaient le monastère, au point qu’en 1182 l’évêque de Gérone et l’archevêque de Tarragone ont dû consacrer un nouveau bâtiment. Ce dernier fut construit sur les ruines du premier monastère, qui en raison de son ensevelissement fut appelé la Fossa.
Les inondations successives, surtout à partir du XIVe siècle avec l’annulation du bras nord du Ter, et les conflits persistants entre l’évêché et le comté d’Empúries, appauvrirent le canonicat. En 1592, il fut sécularisé et devint une collégiale de chanoines réguliers et, au début du XIXe siècle, il fut abandonné.
Du monastère survit le souvenir du lieu, la sculpture romane de la Vierge de la Fossa, trois chapiteaux romans du cloître et les pierres tombales de Ponç Guillem, seigneur de Torroella, et de la famille Senesterra de Santaeugènia (palais Solterra de Torroella).
Une dramatisation polémique
En 1325, trois membres du clergé du canonicat, Bernat Huguet, Berenguer Huguet et Marc des Puig, représentèrent pour Pâques le drame liturgique de la visite des trois Marie au Saint-Sépulcre, De Tribus Mariis. Les trois religieux se déguisèrent en femmes et proposèrent une version théâtrale peu décente ou osée. La maire d’Ullà, Isabel Sebèlia, très offensée, écrivit une lettre à l’évêque de Gérone pour dénoncer ces faits. Ce dernier, furieux, ordonna leur arrêt et leur imposa une caution très élevée, de mille « sous » chacun.