L’aigua del Montgrí
El Montgrí és un massís calcari que l’acidesa de l’aigua de la pluja ha modelat i erosionat al llarg de milers i milers d’anys formant coves, avencs, dolines i galeries subterrànies. Aquestes cavitats recullen l’aigua de la pluja que acaba tenint sortida en surgències o en «reixorts» a la part baixa de la falda, com passa a la mina d’aigua de Torroella i a la Font d’Ullà, que brollen constantment.
Una font d’aigua natural és un element essencial per escollir un lloc on viure. És possible que l’estructura actual de la plaça de la font dati dels segles XV o XVI, però qui sap si aquesta deu d’aigua va suposar l’origen del poble en temps més reculats.
La font està formada per una cisterna de 8 m3 de capacitat, impermeabilitzada amb un lliscat de morter de calç i coberta amb volta de canó. L’aigua entra per una surgència situada a l’angle est. Als peus de la porta d’entrada, arran del nivell del carrer, hi ha un sobreeixidor que permet evacuar l’aigua sobrant en el cas excepcional que s’omplís el dipòsit. L’aigua s’escola constantment per dos brocs o canons i cau en una pica de pedra proveïda de dos dipòsits arrodonits, on es poden col·locar càntirs, galledes o gerres. Antigament la font també alimentava un abeurador per a bestiar i un safareig públic, el llevador, on rentaven la roba les dones del raval de dalt agenollades.
La font subministrava aigua potable per beure i cuinar a tota la gent del poble abans de la instal·lació de la xarxa pública als anys seixanta del segle XX. La resta de pous només s’utilitzaven per abeurar el bestiar, rentar, regar…
El agua del Montgrí
El Montgrí es un macizo calcáreo que la acidez del agua de la lluvia ha modelado y erosionado a lo largo de miles y miles de años formando cuevas, simas, dolinas y galerías subterráneas. Estas cavidades recogen el agua de la lluvia que acaba saliendo en surgencias en la parte baja de la falda, como ocurre en la mina de agua de Torroella y en la fuente de Ullà, que brotan constantemente.
Una fuente de agua natural es un elemento esencial al elegir un lugar donde vivir. Es posible que la estructura actual de la plaza de la fuente date de los siglos xv o xvi, pero quién sabe si esta fuente de agua supuso el origen del pueblo en tiempos más remotos.
La fuente está formada por una cisterna de 8 m3 de capacidad, impermeabilizada con un enlucido de mortero de cal y cubierta con bóveda de cañón. El agua entra por una surgencia situada en el ángulo este. A los pies de la puerta de entrada, a ras de tierra, hay un rebosadero que permite evacuar el agua sobrante en el caso excepcional de que se llenara el depósito. El agua fluye constantemente por dos boquillas o cañones y cae en una pila de piedra provista de dos depósitos redondeados, donde se pueden colocar cántaros, cubos o jarras. Antiguamente la fuente también alimentaba un abrevadero para el ganado y un lavadero público, el llevador, donde lavaban la ropa las mujeres del raval de dalt arrodilladas.
La fuente era la que suministraba agua potable para beber y cocinar a toda la gente del pueblo antes de la instalación de la red pública en los años sesenta del siglo xx. El resto de pozos solo se utilizaban para abrevar el ganado, lavar, regar…
The water of the Montgrí
The Montgrí is a limestone massif that the acidity of rainwater has shaped and eroded over thousands and thousands of years forming caves, chasms, sinkholes and underground galleries. These cavities collect rainwater in which springs or “fountains” are then formed in the lower part of the site, as occurs in the Torroella water mine and the Ullà Fountain, which spring up constantly.
A natural water source is an essential element in choosing a place to live. It is possible that the current structure of the fountain square dates from the 15th or 16th centuries, but it is a matter of speculation whether this spring was the origin of the town in more remote times.
The fountain consists of an 8 m 3 capacity cistern, waterproofed with a slab of lime mortar and covered with a barrel vault. Water enters through a spring located at the east corner. At the foot of the entrance door, at street level, there is an overflow that allows the excess water to be evacuated in the exceptional case that the tank is filled. The water is constantly drained by two nozzles or canons and falls into a stone sink fitted with two rounded tanks, where pitchers, buckets or jugs can be placed. In the past, the fountain also fed a cattle watering hole and a public washing place, the llevador, where the women of the raval de dalt (upper district) knelt to (upper quarter) washed their laundry on their knees.
The fountain was what supplied drinking and cooking water to all the inhabitants of the village before the setting up of the public network in the 1960s. The remaining wells were only used for watering cattle, washing, irrigating…
L’eau du Montgrí
Le Montgrí est un massif calcaire qui a été modelé et érodé par l’acidité de l’eau de pluie pendant des milliers d’années formant des grottes, des gouffres, des dolines et des galeries souterraines. Ces cavités collectent l’eau de pluie qui aboutit dans des sources au bas du flanc, comme dans la mine d’eau de Torroella et la fontaine d’Ullà, qui coulent constamment.
Une source d’eau naturelle est un élément essentiel dans le choix d’un lieu de vie. Il est possible que la structure actuelle de la place de la fontaine date du XVe ou XVIe siècle, mais nous ne savons pas si cette source d’eau a été à l’origine du village à des époques antérieures.
La fontaine est constituée d’une citerne d’une capacité de 8 m3, imperméabilisée avec un revêtement de mortier de chaux et recouverte d’une voûte en berceau. L’eau entre par une source située dans le coin oriental. Au pied de la porte d’entrée, au niveau de la rue, il y a un déversoir qui permet d’évacuer l’excès d’eau si le réservoir est exceptionnellement rempli. L’eau est constamment drainée par deux buses ou canons et tombe dans un évier en pierre avec deux réservoirs arrondis, où peuvent être placés des cruches, des seaux ou des jarres. Auparavant, la fontaine alimentait aussi un abreuvoir pour le bétail et un lavoir public où lavaient, à genoux, les femmes de la partie haute du village.
La fontaine fournissait l’eau potable pour boire et cuisiner à tous les habitants du village avant l’installation du réseau public dans les années soixante du XXe siècle. Le reste des puits n’était utilisé que pour abreuver le bétail, laver, arroser…