9. La Batalla del Ter

La batalla del Ter

L’any 1694 Ullà fou escenari d’una curta però intensa batalla entre tropes espanyoles i franceses, que tingué lloc a la llera del Ter amb motiu de la Guerra dels Nou Anys.

Els soldats espanyols, comandats pel virrei de Catalunya duc d’Escalona, es repartiren en tres grups a la riba sud del Ter protegint els guals de Verges, Ullà i Torroella. L’objectiu era frenar l’avenç de les tropes franceses comandades pel duc de Noailles, que ja havien travessat el Fluvià i es dirigien cap al sud.

Les forces estaven bastant equilibrades amb uns 20.000 soldats d’infanteria i uns 4.000-5.000 soldats de cavalleria per cada bàndol.

En un primer moment es va produir una topada a Verges i el duc de Noailles va fer maniobres fent creure que intentaria travessar per aquell punt, però el mateix dia va moure les tropes cap a Ullà. L’endemà, la matinada del 27 de maig, els soldats francesos, veterans experimentats, van iniciar un atac travessant el riu pel gual de Torroella i després pel d’Ullà, agafant desprevingudes les tropes espanyoles, formades per soldats inexperts i poc organitzats. La desfeta espanyola va ser total amb nombrosos morts i presoners. Molts soldats van fugir a la desbandada i altres es van retirar cap a Girona.

El mateix dia, i els successius, l’exèrcit francès saquejà unes 12 poblacions del costat sud del Ter sembrant terror i odi per tot el territori. Els dies 10 i 29 de juny va prendre les ciutats de Palamós i Girona.

Un meteorit ho va presagiar

El capellà de Torroella de Montgrí, Jacint Roure, va deixar constància que la matinada del 27 de maig de 1694, just abans d’iniciar-se la batalla, es va observar al cel un senyal de foc en forma de sageta o espasa que va ser interpretat com a mal averany. Aquest text té el valor de testimoniar el primer meteorit documentat a Catalunya. També es va veure a Barcelona i se suposa que va caure al mar.


La batalla del Ter

En el año 1694 Ullà fue escenario de una corta pero intensa batalla entre las tropas españolas y las francesas, que tuvo lugar en el lecho del río Ter con motivo de la Guerra de los Nueve Años.

Los soldados españoles, comandados por el virrey de Cataluña duque de Escalona, se repartieron en tres grupos en la orilla sur del Ter protegiendo los vados de Verges, Ullà y Torroella. El objetivo era frenar el avance de las tropas francesas comandadas por el duque de Noailles, que ya habían atravesado el Fluvià y que se dirigían hacia el sur.

Las fuerzas estaban bastante equilibradas, con unos 20.000 soldados de infantería y unos 4.000-5.000 soldados de caballería en cada bando.

En un primer momento se produjo un choque en Verges y el duque de Noailles hizo maniobras para hacer creer que intentaría atravesar por ese punto, pero el mismo día movió las tropas hacia Ullà. Al día siguiente, en la madrugada del 27 de mayo, los soldados franceses, veteranos experimentados, iniciaron un ataque atravesando el río por el vado de Torroella y después por el de Ullà, sorprendiendo desprevenidas a las tropas españolas formadas por soldados inexpertos y poco organizados. La derrota española fue total, con un gran número de fallecidos y prisioneros. Muchos soldados huyeron en desbandada y otros se retiraron hacia Girona.

El mismo día, y en los días sucesivos, el ejército francés saqueó unas 12 poblaciones de la orilla sur del Ter sembrando el terror y el odio por todo el territorio. Los días 10 y 29 de junio se tomaron las ciudades de Palamós y Girona.

Un meteorito lo presagió

El cura de Torroella de Montgrí, Jacint Roure, dejó constancia de que la madrugada del 27 de mayo de 1694, justo antes del inicio de la batalla, se observó en el cielo una señal de fuego en forma de flecha o espada que se interpretó como un mal agüero. Este texto tiene el valor de atestiguar el primer meteorito documentado en Cataluña. También se vio en Barcelona y se supone que cayó al mar.


The battle of the Ter

In 1694, Ullà was the scene of a short but intense battle between Spanish and French troops, which took place on the banks of the Ter during the Nine Years’ War.

The Spanish soldiers, commanded by the viceroy of Catalonia, the Duke of Escalona, were divided into three groups on the southern bank of the Ter, protecting the fords of Verges, Ullà and Torroella. The aim was to slow down the advance of the French troops commanded by the Duke of Noailles, who had already crossed the Fluvià and were heading south.

The forces were fairly evenly balanced with about 20,000 infantry and about 4,000-5,000 cavalry on each side.

First there was a skirmish at Verges and the Duke of Noailles manoeuvred, believing that he would try to cross at that point, but on the same day he moved the troops towards Ullà. The next day, on the morning of 27 May, the French soldiers, experienced veterans, began an attack by crossing the river through the Torroella ford and then through Ullà, taking the Spanish troops by surprise, as they were inexperienced and disorganised. The Spanish defeat was total with numerous dead and prisoners. Many soldiers fled in disarray and others retreated to Girona.

On the same day, and the following ones, the French army sacked about 12 towns on the south bank of the Ter sowing terror and hatred throughout the territory. On 10 and 29 June, he took the cities of Palamós and Girona.

A meteorite foreshadowed it

The priest of Torroella de Montgrí, Jacint Roure, recorded that on the morning of 27 May 1694, just before the beginning of the battle, a sign of fire in the form of an arrow or sword was observed in the sky, which was interpreted as a bad omen. This text has the value of testifying to the first documented meteorite in Catalonia. It was also seen in Barcelona and is assumed to have fallen into the sea.


La bataille du Ter

En 1694, à Ullà eut lieu une bataille courte mais intense entre les troupes espagnoles et françaises, sur les rives du Ter à l’occasion de la guerre de la Ligue d’Augsbourg.

Les soldats espagnols, commandés par le vice-roi de Catalogne, duc d’Escalona, étaient divisés en trois groupes sur la rive sud du Ter, protégeant les gués de Verges, Ullà et Torroella. L’objectif était de freiner l’avancée des troupes françaises commandées par le duc de Noailles, qui avait déjà traversé le Fluvià et se dirigeait vers le sud.

Les forces étaient assez équilibrées avec environ 20.000 fantassins et environ 4.000 à 5.000 cavaliers dans chaque camp.

Dans un premier temps, il y eut une rencontre à Verges et le duc de Noailles manœuvra pour faire croire qu’il essayait de traverser à cet endroit, mais le jour même, il déplaça les troupes vers Ullà. Le lendemain, à l’aube du 27 mai, les soldats français, vétérans expérimentés, lancèrent une attaque traversant la rivière par le gué de Torroella, puis par le gué d’Ullà, surprenant les troupes espagnoles, formées par des soldats inexpérimentés et très peu organisées. La défaite espagnole fut totale avec de nombreux morts et prisonniers. De nombreux soldats fuirent en se dispersant et d’autres se retirèrent à Gérone.

Le jour même, et les suivants, l’armée française pilla une douzaine de villages du côté sud du Ter, semant la terreur et la haine sur tout le territoire. Les 10 et 29 juin, elle occupa les villes de Palamós et de Gérone.

Une météorite l’a présagé

L’aumônier de Torroella de Montgrí, Jacint Roure, enregistra qu’à l’aube du 27 mai 1694, juste avant le début de la bataille, un signe de feu en forme de flèche ou d’épée avait été observé dans le ciel. Ceci fut interprété comme un mauvais présage. Ce texte a la valeur de témoigner de la première météorite documentée en Catalogne. Elle fut aussi observée à Barcelone et il semblerait qu’elle tomba dans la mer.